Vai menu di sezione

La parlada ladina

Par ladin s intende na gran famea de parlades che les ien dal latin, che se puó ciatà ize la valades del arco alpino, da la Svizera in ca. Sta parlades les ien divises ize tre grupe: ladino occidentale (o romancio) de la valades del Canton Grigioni in Svizera; ladino centrale (dolomitico), de la valades de la Dolomites (Trentino - Alto Adige e Veneto); ladino orientale (friulanoia par la Furlanìa. Ize la Dolomites al ladin al puó esse de famea atesina e cadorina, e al muda ize i luoghe agnó che l ien influenzà dal veneto.

Da carche tenpo, a messedà carateristiches de pi variantes, l é stà betù do doi tipe de ladin standard: in Svizera al "Rumantsch Grischun", e par la Dolomites al "Ladin Dolomitan". In Furlanìa ien dorada come furlan standard la parlada dei paes de medo de la reion (Friuli centrale) .

Ize la Dolomites, la Ladinia la é fata de doi arees prinzipales: la Ladinia Brissino-tirolese, che la ciapa ize la zinche vales del Sela ( Anpeze, Badia, Fassa, Fodom, Gardena), che les é stades sote l Austria fin a la Prima Guera e che incuoi les é divises dai confin de la reiones, de la provinzies e de la dioceses, e la Ladinia de Belun, che la bete apede la valades de la Magnifica Comunità del Cadore (Cadore e Comelego), l Agordin e Zoldo, senpre stades sote Venezia e che incuoi les fas parte de la Provinzia de Belun.

Pubblicato il: Martedì, 28 Maggio 2013 - Ultima modifica: Venerdì, 10 Gennaio 2020
torna all'inizio