vai al sito dell'Istituto Ladin de la Dolomites

Vai menu di sezione

Lina De Biasio (prosa)

Chel che me conteva me pare

Ogni an, da ferdima, me pare el torneva a ciesa da calche cantier, da nossece luoch de l Italia.

Ma no per se paussà: l eva le legne da zià e se cogneva zì ite el bosch, su in zima e su le rive de Oteara, ite Staulat o su n Barcaruol per taià pez, lares e fagher a misura e i inpilà, serando la pila co le forzele da dute doi le bande e po la scuerze con en bon doi de dasse de pez. Prima de Nadal, con calche uora, se fea strada ite la nef co le ciaspe, se caregheva le legne su le luose da fen o su le stroze e se porteva el legnam a ciesa, da taià su per el fornel o la cosina, ma l eva senper scars per tirà fora l invern e se doreva ncora el segon a doi manech, i conech e la maza, la sega, i manarign e le manere...

Mi eve na tosata, ma zive senper con me pare a fai legne e, intant che se laureva, lu el me conteva le s-cione del bosch, che el deventeva na sort de paradis, co l odor de l argià, el ciantà dei uziei, el tapeo monesin de l mus-cio...

Me pare Nani el conosseva duti i uziei, ghe basteva sentì el vers e alora el me descoreva del tordo colaina, del tordo zentil, de chel todesch e de duti i becalegn; el me portea a vede la tana de la volp e chela de l tas; el me insegneva a conosse e a tole su i fonch e no torneane a ciesa mai co le magn vuoite...

Se toleane darè el damagnà ite rusach, ma calche ota el porteve da ciesa ancora ciaut, ite en condol de metal, per mezodì; na ota avee portà gnoch co la puina, ma m avee desmentià i pirogn. De longo me pare, che l eva inzegnevol, l avea taià doi forzelete de ram de busch e inpirà i gnoch con chi bachec: l eva stat ancora pì bel, aveane magnà propio de gusto.

Sot en gran sas, doe che proeve a me ranpegà, l eva na busa longa come en om e cossita son vegnuda a savè che là pusà, sora en puoche de rame, l avea dormì me bisnono Anzoleto, carboner che ite na ial là vesina l avea zià el carbon da ghe vende a le fusine de Alie o da ghe l consegnà, caregà ite i sach e ciarià su n mus, a le miniere de Val Imperina.

Ncora al dì d ancuoi no me desmentie de chel tenp passa ite el bosch, che el resta tra i pì biei ricordi de cande che eve picola.

(Alie, 2° premio Prosa)

torna all'inizio del contenuto
Pubblicato il: Mercoledì, 27 Novembre 2019
torna all'inizio